Centre de deportació d'Itàlia a Albània
Centre de deportació d'Itàlia a Albània
Centre de deportació d'Itàlia a Albània
Per Eduard Ayguasanosa
Publicat el 18 de novembre 2026

La nova iniciativa migratòria europea per crear un centre de deportacions a Ruanda ha provocat les crítiques d’organitzacions de defensa dels drets humans i ha intensificat el debat sobre les polítiques migratòries de la Unió Europea. El debat s’ha vist accentuat després d’un estiu marcat pels fets de Ceuta, l’arribada de més de 3.000 migrants a Canàries aquest cap de setmana i una situació internacional marcada per l'augment dels conflictes i les crisis humanitàries.  

La coordinadora d'entitats d'acollida Obrim Fronteres considera que la mesura és una estratègia dels estats per treure’s la responsabilitat dels migrants: “Un cop traiem aquestes persones del territori europeu, sembla que ni personalment ni legalment tinguem responsabilitat sobre elles. S’espolsen el problema i el deixen en mans dels altres”, explica Maria Creixell, coordinadora de l’organització.  

Alemanya, Dinamarca, Països Baixos, Àustria i Grècia, han arribat a un acord que preveu traslladar els migrants que hagin vist denegat el seu dret a continuar a la UE i no puguin ser retornats al país d'origen. Els governs impulsors asseguren que el centre no serà una presó ni un centre de detenció tancat. Es planteja com un espai d'acollida temporal on les persones traslladades tindran una nova oportunitat per construir una vida a Ruanda o, posteriorment, tornar al seu país d’origen.

Els impulsors asseguren que la mesura servirà per frenar la migració irregular, tal com va defensar la primera ministra danesa, Mette Frederiksen: “Crec que això suposa un canvi. Recuperarem el control i eliminarem l’incentiu de la immigració il·legal”.

Creixell, però, considera que la iniciativa no tindrà aquest efecte. Assenyala que les causes dels moviments migratoris es troben principalment als països d'origen, i no en les barreres que s'imposen a les fronteres. “Allò que fa que la gent vingui o no vingui està en origen i no està en les barreres que posem”. Segons la coordinadora d’Obrim Fronteres, l’acord únicament aconsegueix posar més obstacles que no aturen aquesta necessitat.

El gran interrogant és què passarà amb les persones quan arribin a Ruanda. Les organitzacions posen el focus en la garantia dels drets fonamentals dels migrants i com es monitorarà el compliment d’aquests per part de Ruanda. ACNUR alerta que aquests centres no es poden considerar una solució: “No han de substituir els esforços dirigits a aconseguir retorns segurs, dignes i assequibles”, adverteix Paula Barrachina, portaveu de l’agència. Creixell també posa l’atenció en aquest mecanisme de seguiment i assenyala precedents preocupants en altres processos de deportacions en països africans.

Des d’Obrim Fronteres qüestionen quines garanties tindran les persones traslladades un cop arribin a Ruanda, especialment pel que fa a l'accés a les necessitats bàsiques i a l'assistència jurídica. “Hi haurà algun tipus de mecanisme de seguiment dels drets d'aquestes persones? Hi ha alguna garantia que podran recórrer contra les decisions? Quin suport jurídic i de mediació amb la comunitat tindran?”, es pregunta Creixell.

Què hi guanya Ruanda?

Segons Gonzaga Muganwa, analista polític de Ruanda establert a Kigali, el país africà busca obtenir beneficis econòmics i diplomàtics a través d'aquest tipus d'associacions. D’aquesta manera, el país africà s’ha convertit en un soci atractiu per als governs europeus, perquè està disposat a assumir una part del problema migratori europeu. L’activista Creixell lamenta que aquests interessos econòmics puguin estar per damunt dels drets de les persones migrants: “Ens entristeix que prevalguin, sobretot, els interessos econòmics i aquesta idea de reforçar les fronteres per sobre dels drets de les persones”.

Posició d’Espanya

El rebuig a la iniciativa també ha arribat des del govern espanyol. El president Pedro Sánchez ha qüestionat l’acord, assegurant que no veu “futur ni humanitat”. Sánchez defensa les polítiques migratòries del govern basades en la cooperació amb els països de trànsit i origen, com per exemple el Senegal.  

Creixell alerta que aquestes polítiques alimenten els discursos d'extrema dreta. Segons considera, presentar la immigració com un problema i endurir les mesures de control de les fronteres contribueix a estendre la idea que les persones migrants no tenen dret a viure als territoris europeus. “No ens podem sorprendre que, a escala nacional, apareguin i es reforcin partits amb ideologies d'extrema dreta, perquè l'imaginari que estem construint és que aquestes persones no tenen dret a viure als nostres territoris”, adverteix.

A les portes de les eleccions del 29-N, caldrà veure quin serà el posicionament futur d’Espanya, amb la possible entrada de l’extrema dreta al poder.   

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —