La gran festa del llibre i la rosa de Catalunya s’enfronta a un repte majúscul pel que fa a sostenibilitat: segons les estimacions de Mercabarna-flor, el centre logístic majorista de Catalunya, 8 de cada 10 roses que es venen aquest dijous provenen de Colòmbia, i és una tendència que continua a l’alça.

Mesos enrere, la cooperativa El Risell va fer públic un estudi en què analitzava l’evolució de la procedència d’aquestes roses i la petjada de carboni que acompanya cada flor regalada durant la diada. Segons les dades de l’anàlisi, als anys 70 la zona del Maresme podia cobrir fins el 80 % de la demanda catalana de roses de Sant Jordi. Avui dia, el Maresme en cobreix menys de l’1 %.

Problemes de relleu generacional, el canvi climàtic, l’augment dels costos o les diferències en la regulació fitosanitària són alguns dels factors que, segons les co-autores de l'estudi, la biòloga Georgina Folguera i l’ambientòloga Laura Camprubí, han inclinat el mercat floral cap a aquesta situació.

Impacte important però relatiu

Camprubí, en declaracions al DdB, evita ser catastrofista sobre les xifres de contaminació que es poden associar a Sant Jordi i a la importació massiva de roses: “L’impacte és important, però és relatiu si es compara amb altres grans esdeveniments que tenen lloc a Catalunya", com ara la Fórmula 1 o fenòmen creuerista que té lloc al Port de Barcelona. Per aquest motiu, destaca la importància d’estudis com el que coautoritza per “poder quantificar i comparar la petjada de carboni”.

Tot i que l'anàlisi compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Activa, i s’ha difós considerablement a les xarxes, l’ambientòloga reconeix que el consistori no els ha proposat possibles actuacions futures per millorar la situació.

L’estudi analitza 12 alternatives de regal de Sant Jordi amb les respectives petjades de carboni. Entre aquestes, Camprubí destaca “les roses en test, que consisteixen en petits tests que es poden plantar i cultivar”, una alternativa local i més ecològica “que es pot plantar i pot estar al balcó de casa, sobrevivint més enllà de Sant Jordi”.

En aquest context, les equivalències de consum quotidià ajuden a fer més entenedores aquestes xifres: per exemple, 1 kg de CO₂eq pot correspondre a conduir uns 5-6 km en cotxe o a una dutxa calenta d’uns 10 minuts; 2 kg de CO₂eq serien aproximadament fer dues rentadores amb aigua calenta o conduir uns 10-12 km; i 3 kg de CO₂eq poden equivaldre a conduir uns 15-18 km o al consum d’un petit filet de vedella.

"Ens preocupa la dependència exterior, però no podem fer res"

Una de les problemàtiques clau és el pic d’altíssima demanda floral que es registra per Sant Jordi. Davant una demanda aproximada de set milions de roses per la diada, els majoristes aposten per la importació de roses des de diversos punts del món. Colòmbia aporta 4 de cada 5 roses (80 %) que es venen per la diada, seguida de l’Equador (15 %) i els Països Baixos (5 %), amb percentatges variables en què poden entrar quotes de Sud-àfrica o altres països. Fonts de Mercabarna-flor parlen clar: “Ens preocupa la dependència exterior”; però reconeixen que “no poden fer res”.

Tot i que defensen el petit productor, com és el cas de Flors Pons, l’última productora de roses de Catalunya amb seu a Santa Susanna, davant d’un pic de demanda tan alt “d’un dia per l’altre”, reconeixen limitacions, com passa amb l’alvocat: tot i tenir cultiu a Espanya, el pic de demanda actual “obliga a portar-ne de fora, perquè la demanda s’ha de cobrir”.

D’entre les xifres de petjada de carboni de les diferents opcions, la rosa dels Països Baixos destaca per la seva gran variabilitat. Segons l’anàlisi de la cooperativa, aquesta disparitat es deu principalment a diferències en la mostra analitzada o en l’escenari de producció.

Així, mentre que la rosa convencional holandesa presenta una petjada d’entre 1,35 i 2,91 kg CO₂eq per unitat, la rosa comercialitzada des dels Països Baixos però produïda a Kènia pot situar-se entre 0,06 i 2,4 kg CO₂eq per unitat, en funció de si les instal·lacions utilitzen energies renovables o no. Finalment, les roses cultivades en escenaris 100 % renovables registren una petjada aproximada de 0,56 kg CO₂eq per unitat.

Roses tractades amb fitosanitaris innofensius, a priori

Una altra de les problemàtiques clau que decanten la balança a favor de la importació de roses és la diferència reguladora pel que fa als productes fitosanitaris entre l’Amèrica Llatina i Europa. “Tenen una regulació molt més laxa”, assegura Camprubí. “L’impacte real i més gran d’aquesta importació recau sobre els aqüífers i, sobretot, sobre els cursos d’aigua de Colòmbia”, explica l’experta, assenyalant una contaminació del sòl que “travessa tota la cadena tròfica”.

En la mateixa línia, fonts de Mercabarna-flor asseguren que les caixes importades d’Amèrica Llatina “tenen segells conforme s’utilitzen insecticides que segueixen normes estrictes: aquí a Europa no estan permesos, però tenen unes condicions sanitàries que no fan mal a la salut”.

No obstant això, reportatges com el del fotoperiodista Cristopher Rogel Blanquet posen en dubte aquesta inofensivitat dels productes fitosanitaris, sobretot pels productors, deixant clar que és necessària més recerca. Mercabarna-flor insisteix que qui compra la flor “no té cap risc sanitari”.

 Roses procedents de Colòmbia, a la pista de l'aeroport internacional de Miami / Cristobal Herrera-Ulashkevich (EPA-EFE)

Territoris com els Països Baixos són i han estat històricament importadors de roses, igual que ho ha estat el Maresme. A la pregunta de quins altres territoris poden ser importadors actuals o futurs, Camprubí respon que, a falta d’un clima favorable, “els hivernacles o les grans tecnificacions” poden ser una solució per evitar la importació des de l’Amèrica Llatina.

Des de Mercabarna-flor, especifiquen que les roses necessiten “una temperatura estable d’entre 15 i 25 graus durant el dia i d’entre 10 i 25 graus a la nit, sense canvis bruscos”, una circumstància ambiental que, pel canvi climàtic, ja no està disponible al nostre territori.

Mercabarna-flor assenyala l'urbanisme com altre punt clau

El desenvolupament urbanístic del Maresme, la zona de referència de cultiu floral a Catalunya, ha estat un dels elements clau que ha marcat aquesta desaparició accelerada de la producció de flor i de roses. “Es va executar un canvi d’usos, de terrenys agrícoles a urbanitzables, i això el pagès ho agraeix”, assegura una font de Mercabarna-flor. “El pagès, davant d’un preu alt de venda pels seus terrenys, pot viure tranquil·lament sense patir les conseqüències del camp”, afegeix.

La mateixa font assegura que altres espais com el Baix Llobregat podrien haver tingut la mateixa “sort”, però la protecció governamental i la conscienciació de la població han fet que els cultius i els camps es mantinguin tot i els processos d’urbanització.

Et deixem l'informe complet a continuació: