Són molts els moments que fan una Diada, però aquest any l’11-S ha arribat carregat de contrastos. Amb què ens quedem? Amb la tensió vibrant al Fossar de les Moreres o amb el soroll dels tractors? Amb el batec de la cultura popular, la crida institucional a la unió o el clam per la independència? Aquest retrat a llapis i pinzell busca respostes a través de les impressions d’aquests últims dies a Barcelona. 

Tensió al Fossar de les Moreres 

Corredisses, por, crits i càrregues. Al Fossar de les Moreres, durant la vigília de la Diada, un un mur d’antidisturbis impedeix el xoc entre simpatitzants d’Aliança Catalana i membres de l’esquerra independentista. Es llegeix la tensió a les cares de mossos, manifestants i periodistes, que evidencien una Catalunya amb esquerdes.

Solemnitat i unió en boca dels polítics 

Si la tarda de dijous és caos i divisió, al matí de la Diada regnen la solemnitat i les formes. A la protocol·lària ofrena floral a l’estàtua de Rafael Casanova i a l’acte institucional d’Òmnium Cultural, la classe política fa una crida a la unió —amb més o menys especificitat— per a una Catalunya sense exclusions. Dards enverinats, també, contra l’extrema dreta, sobretot per part de Xavier Antich, president d’Òmnium.

Cultura popular per recordar què és ser català 

Fora del focus mediàtic, desenes d’entitats i associacions s’han organitzat per celebrar la Diada fent homenatge a la cultura popular amb mostres repartides per tot Barcelona. A la plaça de la Mercè, els Castellers de la Vila de Gràcia i Sants fan una diada especial per l'11-s. “Castellers, bastoners, gegants, falcons… Ens fa recordar què implica ser català: tenim molta cultura”, valora la Queralt Marsal, membre de la colla de Gràcia.

“In, Inde, Independència!”

 Milers de persones s’uneixen a la manifestació de l’11-S. L’objectiu és clar: “In, Inde, Independència!”. Es viu algun punt de fricció en la trobada entre els crits de “Presidenta Sílvia Orriols!” i els de “Feixistes!”, però l’ambient general és calmat, optimista i festiu. Es veuen passar xarangues i tractors. Es canta Els Segadors i altres cançons menys convencionals però igual de catalanes, com La masovera o El gegant del pi. I a la plaça de Catalunya es crema una bandera d’Espanya dalt de l’escenari a tall simbòlic. El gran èxit: la presència dels joves, que “garanteixen el futur del moviment”, assenyalen des dels parlaments.

La Festa per la Llibertat, per posar-hi rauxa

La Gossa Sorda, DJ Trapella i DJ K-ZU sonen al passeig de Lluís Companys per tancar la jornada en la 24a Festa per la Llibertat, organitzada per Òmnium Cultural. Com que és ben sabut que ser català és seny, però també rauxa, la convocatòria és multitudinària. Quina Diada!