Mikel Izal torna a Barcelona per segon cop aquest any amb la gira El Miedo y el Paraíso, i he d'admetre que una part de mi decideix quedar-se amb el record del primer concert que va fer al Guitar Bcn al mes de març. Un Izal cansat i lesionat ha fet el que ha pogut per brindar a Les Nits de Barcelona un concert que ha arribat al cor d'alguns i a l'Instagram d'altres.

Reconec que és molt fàcil opinar davant d'una pantalla en comparació al que suposa fer un concert davant de 800 persones. Precisament perquè sé el que Izal és capaç de transmetre sobre l'escenari, em va fer mal veure'l frustrat i impotent a l'hora de viure la seva pròpia música. A principis de mes, el cantautor va tenir un accident fent surf, un dels seus hobbies preferits, i el van haver d'operar d'urgència per lesions al menisc. Aquest fet el va obligar a ajornar i cancel·lar un parell de concerts de la gira.

Izal va decidir mantenir la data a Barcelona, però ha hagut de passar les gairebé dues hores de concert sobre un tamboret. Tenint en compte que el cantant és molt expressiu amb el seu cos, i en algunes cançons, fins i tot, baixa a ballar amb el públic, és comprensible que no estigués al 100%. No és que ho fes malament, de fet, m'atreviria a dir que la tècnica vocal d'aquest concert ha estat millor que l'anterior. Tot i això, la restricció de moviment suposava una barrera entre ell i la seva pròpia música.

Mikel Izal amb les llums vermelles dels primers minuts de concert/ José Irún

Cal dir que el pamplonès va començar la gira d'El Miedo y el Paraíso al mes de febrer, per tant, es pot entendre que mostrés més entusiasme durant les primeres dates que després d'haver fet més de 20 concerts. Aquest fenomen no és un fet aïllat, molts artistes acaben cantant de forma automàtica i per memòria muscular després de diverses actuacions. Si a més a més, el cantant pateix una lesió que requereix una operació d'urgència, els seguidors del grup poden —podem— estar agraïts que Izal no hagi decidit cancel·lar la gira sencera.

Tot i això, els fans del cantautor han tingut l'oportunitat de veure'l en directe durant 15 anys. Mikel Izal és un dels pilars de l'indie espanyol, però no va arribar sol al cim del gènere preferit dels "alternativets": ho va fer amb el seu grup IZAL. El 2010, la banda que portava com a nom el cognom del seu cantant i compositor, va irrompre al panorama musical amb l'EP Teletransporte. Amb Màgia y efectos especiales, es van guanyar un lloc al mercat musical espanyol, amb un so oníric i enèrgic, com si les cançons haguessin estat escrites per una ràbia feliç d'haver estat alliberada, va guanyar seguidors ràpidament.

IZAL va publicar els àlbums Agujeros de gusano, Copacabana i Autoterapia relativament seguits, però després d'acusacions d'assetjament sexual per xarxes, el cantant pamplonès no va treure música nova fins al 2021. Hogar va ser l'últim treball del grup abans de la seva amistosa separació. Mikel Izal va tornar al món de la música en solitari amb El Miedo y el Paraíso el novembre de 2023. Com ja li havia passat amb el seu anterior àlbum d'IZAL, el silenci es devia a un estat de malestar personal que va sanar mitjançant la música.

De fet, El Miedo y el Paraíso relata el procés de sortir d'una depressió, i per aquest motiu, el cantant separa el concert en quatre capítols. El primer, El Miedo, duu el nom de la primera cançó de l'àlbum, i inclou també cançons com Pánico Práctico o Despedida: èxits d'IZAL que per la seva història encaixen en aquesta part del concert.

El segon capítol és El grito. El nom també correspon a un dels temes de l'àlbum. A través d'El Miedo, Izal parla sobre el dolor i l'angoixa que el cremen per dins. Al capítol següent, explica com expressar en veu alta el seu dolor el va ajudar a superar-lo. A la cançó El Grito, Izal inclou a tots els concerts una nota de veu enviada per algun seguidor, que conté una dedicatòria. Al concert dels Jardins de Pedralbes, la nota de veu seleccionada era d'una mare que aprofitava la lletra de Pequeña Gran Revolución i deia a la seva filla que "siempre habrá un techo".

A La fe, el cantant entra al tercer capítol del concert, en el que parla sobre com va començar a veure la sortida del pou durant el procés emocional. Més enllà de les cançons del nou àlbum, El Baile i Pequeña Gran Revolución van ser les cançons que van fer als espectadors aixecar-se de la cadira. Durant aquests temes també va ser quan més mòbils gravaven el concert.

En comparació amb altres concerts de Les Nits de Pedralbes, el públic estava molt concentrat en fer postureig, fins al punt que hi havia gent que gravava part d'una cançó i es posava a editar i a retallar el vídeo durant el següent tema per publicar-lo a Instagram. No seré jo qui estableixi normes sobre com comportar-se als concerts; penso que són experiències individuals que cadascú viu d'una manera diferent segons les seves experiències vitals... però tanta urgència hi ha per publicar una story a Instagram? De debò creus que a l'amic del teu cosí segon amb el que vas parlar dos cops fa cinc anys li importa que hagis vist a Izal en directe?

El Paraíso és l'últim capítol del concert, que culmina amb la mateixa cançó. Un Izal en crosses va fer la seva última aparició del concert reprimint les ganes ballar i gaudir tant com el públic. Aquest moment d'eufòria va tancar una nit que malgrat les dificultats, Mikel Izal va aconseguir tirar endavant.