[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 30 de juliol 2020

Satisfet per l’èxit de públic de les cròniques de la guerra d’Itàlia, l’editor Antoni Brusi Ferrer envià Joaquín Mola y Martínez a cobrir l’anomenada guerra d’Àfrica o primera guerra del Marroc (1859-60). Una guerra declarada pel govern d’Unión Liberal, presidit pel general O’Donnell, que tenia el suport del Diario de Barcelona.

Així com The Times de Londres havia enviat el primer corresponsal de guerra, William Howard Russell, amb les tropes britàniques a la guerra de Crimea (1854-56), el Diario de Barcelona tindria un testimoni periodístic propi de les accions militars contra les tropes del soldà de Marroc que amenaçaven les ciutats de Ceuta i Melilla.

Aquesta petita guerra provocà un gran entusiasme popular a Catalunya. Amb la crida “A l’Àfrica, minyons!”, la Diputació Provincial de Barcelona finançà un batalló de Voluntaris Catalans. En desembarcar a la costa africana foren rebuts pel general Joan Prim i Prats amb un ardit discurs en català, recollit per Mola en una de les seves cròniques.

Russell fou un periodista civil, molt crític amb els comandaments militars britànics. La crònica publicada a The Times sobre la desfeta de la Cavalleria Lleugera britànica a la batalla de Balaclava féu caure el govern i motivà l’exèrcit a instaurar alguna mena de censura.

Mola era un periodista de formació militar que s’aplicà en la descripció i l’anàlisi dels moviments de les tropes, sense estalviar crítiques a l’estat dels hospitals on s’assistia els soldats ferits a Ceuta, Màlaga i altres ciutats, en una crònica datada el 29 de gener de 1860.

El Diari va haver de defensar la veritat dels fets explicats pel seu corresponsal, garantida per la llei de premsa vigent. I el director Joan Mañé i Flaquer va poder invocar el precedent de The Times i les cròniques de Russell a la guerra de Crimea. En un article sobre “La prensa en los pueblos libres”, en el Diario de Barcelona del 17 de febrer, es preguntava i es responia alhora sobre la correcció del que havia escrit el corresponsal:

“¿Son o no ciertos los males y abusos que se denuncian? Si lo son, ¿por qué ocultarlos? La guerra trae sus males inevitables, pero es deber de todo buen ciudadano el contribuir por su parte a que los defensores del honor nacional sufran lo menos posible. La sangre y el dinero de la nación son demasiado preciosos para que los prodiguen locamente la ignorancia, el egoísmo o la avaricia”.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— El més vist —