Les Dues Sessions marquen l’inici —i a la vegada el final— del curs polític de la Xina. L’inici, perquè són el primer esdeveniment polític de l’any; i el final, perquè abans d’aquestes reunions ja n’hi ha hagut de similars a les assemblees provincials, dels comtats i als ajuntaments. Cada març, després de l’Any Nou xinès, l'Assemblea Popular Nacional —el Parlament— i el seu òrgan assessor, la Conferència Consultiva, es reuneixen durant uns 10 dies per discutir i aprovar lleis i mesures, entre elles, els plans quinquennals.

Aquest any la trobada s’ha centrat en la innovació i autosuficiència tecnològica, la protecció del medi ambient, l’ocupació juvenil, l’augment del consum intern i de la natalitat. Tot això en un context internacional de guerra a l’Iran que està afectant el subministrament d’energia arreu del món, un fet que els polítics xinesos ja preveien.

Diversos cotxes fan cua en una gasolinera de Nanjing, a la Xina, el passat 23 de març. Fang Dongxu/EFE

“El govern sempre està preparat per situacions terribles, i s’imaginava que la guerra afectaria el subministrament global d’energia”, explica Lei Shaohua, professor associat de la facultat de Relacions Internacionals de la Universitat de Pequín (PKU) especialitzat en política industrial xinesa. “És per això que el govern xinès ha reduït l’objectiu de creixement del PIB al 4,5 %, perquè ha considerat la geopolítica i les incerteses”, analitza per al Diari de Barcelona. 

Civilització ecològica

Però aquest no és l’únic motiu d’aquesta decisió. “Fa 20 anys, el PIB anava com un coet, creixia entre un 8 % i un 10 %, però la base era molt petita, es venia del no-res. Si ens marquéssim aquests objectius ara, seria desastrós per a l’economia, perquè el nostre PIB ja és gegant, és la llei dels rendiments decreixents”, detalla Lei. 

Durant aquests 20 anys, l’economia de la potència asiàtica ha anat canviant: lentament, va deixant de ser una economia intensiva en mà d’obra per convertir-se en una de centrada en la tecnologia. “Ara ens centrem en la qualitat del creixement, i no en la quantitat, perquè això ens ha causat molts problemes mediambientals”, explica el professor de la PKU.

“Hem de limitar les indústries contaminants i emissores de carboni, com les refineries i les fàbriques d’acer”, assevera Lei. Seguidament, aclareix que regular aquest sector afecta negativament el creixement, però conclou: “No podem sacrificar el nostre medi ambient pel PIB”. El 2020, el govern xinès va anunciar que el país arribaria al seu pic d’emissions de carboni abans del 2030, i assoliria la neutralitat abans del 2060. El 12 de març de 2026, l’Assemblea Popular Nacional va tancar les Dues Sessions amb una fita històrica: va aprovar el primer codi mediambiental de la història de la Xina.

Assistents a la 16ena Exposició Internacional d'Energia Verda de la Xina, celebrada a Pequín el passat 25 de març. Álvaro Alfaro/EFE

“Quan era petit, les muntanyes no tenien arbres, però ara, el país és cada cop més verd”, recorda el professor. “Un dels indicadors més importants per avaluar un governador o un alcalde és la seva política ambiental: una contaminació terrible pot posar fi a la seva carrera”, assenyala.

El codi entrarà en vigor el pròxim 15 d’agost, i unifica i actualitza la normativa ecològica d’un país que encara té l'emissió de gasos d’efecte hivernacle més alta del món. Es tracta d’un text de 1242 articles dividit en tres apartats: la prevenció i el control de la contaminació, la conservació ecològica, i el desenvolupament verd i baix en carboni. 

Contaminació atmosfèrica als voltants de la Universitat de Pequín el passat 5 de març. Oriol García Planas

Com a novetat, el codi incorpora normes per regular la contaminació química i lumínica, amb límits de brillantor per als cartells lluminosos dels aparadors, edificis i semàfors; controls per a la retirada de panells solars, aerogeneradors i bateries per evitar l’acumulació de residus o explosions de bateries per no extreure-les correctament. El codi també parla de “drets ecològics i mediambientals”, com ara el dret a beure aigua neta i respirar aire net, el dret a la informació i participació en afers ambientals i el dret a buscar solucions per danys ambientals. 

A més, a l’informe de treball del govern, el document més important de les Dues Sessions, apareixia l’objectiu de reduir les emissions de CO₂ en un 17 % per unitat de PIB els pròxims 5 anys. Lei Shaohua ho emmarca en la transició de l’economia xinesa, que a més de ser “de qualitat”, també és “verda”. El 2018, Xi Jinping va introduir el concepte de “civilització ecològica” a la seva filosofia política.

Per què gairebé tothom vota el mateix?

Les Dues Sessions reben aquest nom perquè reuneixen dos òrgans diferents: L’Assemblea Popular Nacional (APN), el Parlament; i la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès (CCPPX). El darrer té els orígens en la guerra antijaponesa i és, segons Lei, “una plataforma per connectar les elits de la societat xinesa”. Aquestes van ajuntar-se per fer fora els japonesos juntament amb el Partit Comunista (PCX) i el Kuomintang, i tenien les seves pròpies formacions polítiques. “El PCX és l’únic partit governant de la Xina, però n’hi ha vuit més, que representen els interessos dels acadèmics, els científics, els doctors o els empresaris”, esclareix.

Durant els primers cinc anys de la República Popular (1949-1954), només existia la Conferència Consultiva, que feia de parlament. Ara és un òrgan assessor, que supervisa les lleis del parlament —tot i que no té dret de veto—, les debat i fa propostes al govern. “És la nostra tradició, no només la del partit. No ens agrada la discussió pública entre els líders, que s’han de mantenir units, i tots els debats són interns”, explica Lei. És el discutit concepte marxista-leninista de centralisme democràtic.

El president xinès, Xi Jinping, dona una nota al president de la Conferència Consultiva, el politòleg Wang Huning, durant la cerimònia d'obertura el passat 5 de març. Andrés Martínez Casares/EFE

El 5 de març passat, el primer ministre xinès, Li Qiang, va inaugurar les Dues Sessions amb la lectura de l’informe de treball del govern davant dels 2977 membres de l’Assemblea Popular Nacional, la qual té més poder que l’anterior: “Pot revisar la Constitució, aprovar els pressupostos, les lleis i els plans quinquennals i escollir càrrecs estatals”, detalla l’acadèmic. 

Les votacions, però, acostumen a ser majoritàriament positives, amb molt poca oposició o abstencions. “És fàcil pensar que l’Assemblea és un segell de goma, però no és així”, expressa Lei. “Abans del festival de primavera, totes les assemblees provincials, de comtat, de ciutat i de poble han tingut les seves pròpies Dues Sessions, i ja han discutit les propostes; l’ANP és l’últim pas”, relata. 

En aquest informe de treball, el cap de govern xinès descriu la política d’innovació del país i parla d’un “nou tipus de productivitat” basada en les noves tecnologies. “La despesa total en R+D creix un 10 % cada any. Hem avançat en la construcció d’un país fort en ciència i tecnologia”, exposa el document. Tot i que l’economia intensiva en mà d’obra “ha contribuït molt al creixement del PIB”, diu Lei, “ara hem passat a una posició superior de l’estructura industrial internacional”.

En què consisteix el desenvolupament de qualitat?

“Si abans exportàvem 10 contenidors plens de productes tèxtils a altres països, ara només n’exportem un amb un cotxe elèctric dins, i fem més diners”. Lei resumeix d’aquesta manera el model de creixement xinès nou. “Ara exportem microxips, telèfons mòbils, robots, equipament 5G… hem fet un salt qualitatiu”, manifesta. 

El professor, que és especialista en els plans quinquennals, apunta que aquesta política es basa en tres pilars: el sector industrial, les “tres noves economies” —noves energies, nous materials i noves indústries— i les noves tecnologies, com la IA i la robòtica. “Fins i tot estan desenvolupant xips per al cervell”, afegeix. També destaca l’autosuficiència tecnològica de la Xina, i assegura que al govern “no li importen les sancions nord-americanes”.

Un robot prepara cafè al fòrum de Zhongguancun, a Pequín, el passat 25 de març. Jessica Lee/EFE

“La tecnologia ho canvia tot, i aquí, no és un únic sector, sinó un ecosistema”, observa l’acadèmic. Tot està interconnectat, i el professor de la PKU assegura que és pel sistema polític: “Com que els bancs són públics, el govern els pot forçar a implantar Alipay o WeChat; i els cotxes elèctrics tenen èxit gràcies a la infraestructura que s’ha construït expressament”.

Aquesta adopció tan entusiasta de les noves tecnologies té un efecte negatiu, segons Lei: “La implantació general de la IA es tradueix en la desaparició d’algunes feines, com la de traductor o de tutor privat”, es lamenta. En aquest sentit, la Universitat de Comunicació de la Xina, a Pequín, va eliminar cinc graus el 2025, com ara fotografia i disseny de moda, i els va substituir per carreres relacionades amb la intel·ligència artificial. “A més a més, també se li ha de sumar que cada vegada més joves tindran dificultats per trobar feina un cop graduats”, adverteix.

Atur juvenil, baix consum intern i crisi de la natalitat: els reptes del govern

El govern xinès s’ha proposat crear 12 milions de llocs de treball. Tot i que la taxa d’atur juvenil està baixant lentament —ara se situa al 16,1 %, segons l’Oficina Nacional d'Estadística xinesa—, l’alta competitivitat i la gran quantitat de graduats universitaris dificulten l’accés dels joves a la feina. Per alleujar-ho, el govern té dues solucions, segons Lei: les empreses públiques i les empreses d’una sola persona. “Les primeres tenen una funció política, i davant d’una crisi, ofereixen més places als joves graduats”, explica. Pel que fa a les segones, el govern ajuda els joves a obrir un negoci propi —on només treballen ells amb ajuda de la IA— i els paga gran part del lloguer de l’oficina.

L’altre gran problema que afecta el país és la falta de consum intern. “La generació dels meus pares no tenia gaires productes bàsics i estalviava molt, i encara ho fa, és tradició, tant se val si ets ric o pobre”, comenta Lei. “Això és bo per als individus, però no per al mercat”, matisa. Una altra de les causes d’aquesta crisi és la situació del mercat immobiliari. “Abans, la gent comprava una casa amb l’esperança que els proporcionés una fortuna, però aquest mercat ha col·lapsat, i cada cop dona menys diners”, assegura l’acadèmic. 

Ciutadans xinesos passejen pel basar de Yuyuan, a Shanghai. Al fons, blocs de pisos en construcció. Oriol García Planas

Els preus dels habitatges no paren de baixar i la gent cada cop en compra menys. Durant molts anys, abans de l’accés a la borsa, l’habitatge era l’única font d’ingrés dels xinesos, i el sector immobiliari havia arribat a ser el 34 % del PIB el 2015. “El govern no es pot permetre que el mercat immobiliari continuï disminuint”, afegeix. El govern també està impulsant l’habitatge de lloguer públic per als joves, pensat sobretot per als graduats. Aquests, però, no estalvien tant com els seus pares, perquè “la subsistència ja no és un problema per a ells, i es gasten els diners en allò que els interessa”, explica Lei. El govern està orientant les polítiques d’augment de consum en aquesta direcció: “Encoratjar més locals de bubble tea i lloguers i impostos més baixos per als negocis”, posa d’exemple el professor.

Però els locals físics ho tenen difícil al mercat del comerç electrònic més gran del món. “No hi ha gaires clients als centres comercials perquè ho pots comprar tot per Internet”, observa Lei. A més, les pàgines et permeten comparar preus d’un mateix producte i escollir el millor venedor. Aquests competeixen ferotgement entre ells. Els xinesos fan servir la paraula “involució”, que descriu una societat ultracompetitiva. “Els venedors han d'abaixar i abaixar els preus, i també baixen els seus beneficis”, aquesta és una altra raó per la qual la situació del mercat intern no és bona”, finalitza.

La política del fill únic —abolida el 2016— encara afecta el país: l’any 2025, la taxa de natalitat va baixar a 5,63 per 1000 —la xifra més baixa des de 1949, i un 17 % respecte del 2024—. “Quan vam tenir la filla, ara fa set anys, vam haver de pagar uns 2000 iuans, ara ja no cal pagar res”, compara Lei.

Una mare amb el seu fill a Shanghai, a la Xina. Alex Plavevski/EFE

El govern també ha anunciat escoles bressol gratuïtes, així com incentius fiscals a les famílies, baixes de maternitat més llargues i fins i tot ajudes per a l’habitatge, però els joves encara veuen massa car tenir fills. L’altra conseqüència de la política és l’envelliment de la població: el 23 % de la població té més de 60 anys, segons l’Oficina Nacional d’Estadística xinesa.

Tot i els problemes que afronten l’economia i la societat xinesa, Lei es mostra optimista i confia en l’obertura de la Xina al món: “El que pot veure el món amb les Dues Sessions i el 15è pla quinquennal és que el país s’obrirà cada cop més en tots els aspectes; el mercat, la indústria, el turisme… En cinc anys veurem una Xina completament nova”, proclama el professor de la Universitat de Pequín.