“Mentre la resta d’adolescents sortien a fer botellot, nosaltres anàvem a assajar musicals a un centre cívic de Rubí”, ens va confessar Paula Màlia, protagonista d’Ànima, als Premis Butaca. El que fa quinze anys era cantar, ballar i actuar per pura diversió s’ha convertit avui en la materialització d’un somni: un musical de creació de gran format i en català sobre els estudis d'animació del Hollywood dels anys trenta i la lluita de les dones per poder demostrar que mereixien ocupar un lloc que, fins aleshores, havia estat reservat només per als homes. La Paula, juntament amb els altres actors del musical que va triomfar als premis, reafirmen el seu èxit tornant al Teatre Tívoli, després d’estar la temporada passada al TNC.

Oriol Burés també va tenir un paper destacat als Premis Butaca. De fet, Ànima va aconseguir vuit guardons, tres dels quals van ser per l'Oriol : Millor Actor de Musical, Millor Vestuari —àmbit del qual ell mateix és responsable— i Millor Direcció, reconeixement que va compartir amb Víctor G. Casademunt i Gara Roda, amb qui va codirigir l’espectacle.

El Diari de Barcelona va treure el cap a un dels assajos, que s'han fet al TNC, per explorar l'ànima d'Ànima. Entre penjadors de roba colorida, grans caixes de materials, guions i partitures escampades pel terra i les taules, l'Oriol explica:  “Quedàvem sempre a casa dels meus pares, a Rubí. Venien tots els amics allà i fèiem un campament a les golfes amb matalassos. Ens passàvem el dia veient musicals”.

El centre cívic del què ens parlava la Paula als Premis Butaca, és en realitat l’Esbart Dansaire de Rubí: una entitat molt important de la ciutat i que, a parer de l'Oriol, té una sala d’assaig meravellosa. Com que al matí no hi havia ningú, hi muntaven números de musicals. Allà van crear el seu primer espectacle: un medley de cançons. “El vam assajar allà i després vam fer uns quants bolos per Catalunya. Era el nostre motor d’aquella època”, relata.

Els membres originals del grup de Rubí eren Paula Màlia, Víctor G. Casademunt, Gara Roda i ell mateix. Amb el temps, aquest nucli es va anar ampliant amb nous membres com la Diana Roig. “És curiós perquè, si mires qualsevol musical en català fet a Barcelona, sempre hi ha algú d’aquell primer grup”, destaca l'Oriol, que afegeix: “D’alguna manera, és com un petit lloc històric dins del teatre musical català”.

Diana Roig és una de les cares protagonistes del panorama musical actual: al DdB la vam veure brillar a Tootsie i a El Dia de la Marmota. Ella també és a la televisió, de fet,  és la guanyadora de la segona temporada del programa Zenit de 3Cat. La Diana assegura que els actors i creadors d'Ànima són un grup d’amics que han viatjat molt junts i comparteixen passions clares: “Sempre anem a parcs d’atraccions i hem visitat tots els parcs Disney del món. Som molt friquis de l’animació: quan s’estrena una pel·lícula, hi anem plegats”. Aquí també es pot començar a veure espurnes d'Ànima, ja que Hollywood i l'animació de Disney tenen una gran presència al musical - per no dir que és el tema central. 

Després de visitar Hollywood i posar al costat de Walt Disney, van crear i protagonitzar un musical sobre el món de l'animació a l'Amèrica dels anys 30. A les dues imatges, Víctor G. Casademunt es troba a l'esquerra, Diana Roig al mig i Oriol Burés a la dreta. 

Primer, les persones que del grup d'amics que assajaven a Rubí es van formar junts i després es van dispersar quan van començar els estudis professionals. Tot i això, un o dos cops l’any es trobaven per recordar els vells temps. “El 2018, jo vaig començar a treballar fent lletres i vaig tenir la idea d’un musical anomenat Ànima. A l’hora de formar l’equip i buscar la protagonista, vaig tenir molt clar que havia de ser la Paula”, assegura l'Oriol. Gràcies a aquest projecte, van recuperar el contacte amb més força que mai.

El naixement d'Ànima

La gènesi d'Ànima es remunta a finals del 2018, quan l'Oriol s'en va anar a Madrid a treballar a El Rey León: “Vivia sol en un pis molt petit. Però realment no ho estava, perquè sempre porto quatre coses meves: fotos de la família, tres o quatre llibres i una capseta amb dibuixos de la meva àvia”.

Aquesta idea també travessa el musical de manera personal: “La meva àvia és una figura clau per a mi. Ella va ser qui em va ensenyar a dibuixar, i d’aquí va néixer el meu vincle amb el vestuari i les arts plàstiques”, recorda l'Oriol. També va ser ella qui li va explicar que els dibuixos animats estaven fets sobre paper i que, en seqüència, semblaven moure’s. “No era màgia: era art i paciència”, conclou.

“Tres àvies, tres vocacions artístiques truncades. Totes tres són, en certa manera, l’origen d’aquesta història”

Amb els anys, l'Oriol va descobrir que la seva àvia era una artista a qui les circumstàncies de l’època no van permetre professionalitzar-se. Aquesta vivència va ser el punt de partida per investigar les dones artistes que han quedat invisibilitzades. Segons ell, en el camp de l’animació, moltes fites s’han assolit gràcies a dones que van explorar paletes cromàtiques i textures noves, però els seus noms no han passat a la història.

Aquesta idea també travessa el musical de manera personal: l’àvia de Víctor G. Casademunt era una gran pianista que no va poder ser música, i l’àvia de Paula Màlia volia ser actriu i tampoc ho va aconseguir. “Tres àvies, tres vocacions artístiques truncades. Totes tres són, en certa manera, l’origen d’aquesta història”.

Un somni fet realitat

El camí cap als grans escenaris d'Ànima es va desbloquejar gràcies a la iniciativa Ring, els musicals truquen a la porta, impulsada per El Terrat, Toni Vinyals i el Festival Grec. El fet de guanyar el certamen va permetre que les productores veiéssin l’obra en escena. Quan el Teatre Nacional de Catalunya va veure el potencial del projecte, va decidir apostar-hi. “Rebre aquella trucada dient-nos que volien estrenar Ànima va ser molt emocionant”, recorda l'Oriol.

La Diana explica que l’Oriol sempre deia: “Això ho hem de fer al Teatre Nacional”, i la resta pensaven que no passaria mai. “Però no només va passar, si no que ara tenim l’oportunitat de tornar al Teatre Tívoli per perfeccionar l’espectacle”, apunta ella. “Som molt perfeccionistes i la creació mai s’acaba: sempre hi ha detalls per millorar”.

“En el fons, Ànima parla molt de nosaltres”, confessa la Diana. És la història d’un somni fet realitat que connecta amb tothom: “A la vida sovint tens un somni; de vegades l’atrapes i descobreixes que no era el que volies, i d’altres, pel camí, trobes una cosa encara millor”. Per a tots ells, Ànima també ha seguit aquest recorregut.