‘Ànima’: la prova que el musical de creació en català pot triomfar - Diari de Barcelona
RESSENYA
‘Ànima’: la prova que el musical de creació en català pot triomfar
Després de consagrar-se als Premis Butaca, ‘Ànima’ aterra al Tívoli amb una aposta a l’altura de les grans meques del teatre
Tot i que sembli que Ànima és una història de superació i de complir somnis, no és així. El musical, que es pot veure al Teatre Tívoli fins al 10 de maig, és una radiografia del món real —o del món que va ser, en tot cas— dels estudis d’animació als anys trenta. La Greta deixa la seva vida enrere per enfrontar-se a les barreres de la societat per complir el seu somni, de la mateixa manera que ho van fer els creadors d’Ànima, aconseguint que una obra de gran format en català torni per segona temporada a Barcelona.
Ànima es va estrenar per primera vegada al Teatre Nacional de Catalunya el 2024, com una aposta arriscada per part de l’entitat pública. Tret d’obres de grans companyies com Dagoll Dagom, no és comú veure musicals de gran format i en català a la capital catalana; fins i tot, la majoria d’adaptacions de grans espectacles es fan en castellà (Tootsie, Pretty Woman, El Fantasma de la Ópera…). Per aquest motiu, que un teatre privat com el Tívoli aposti per tornar a representar el musical és una gran notícia.
Res a envejar a Broadway o el West End
Sense moure’ns de Barcelona, Ànima ens transporta a espais de referència teatrals i musicals com el West End o el mateix Broadway. Hi ha mitjans que consideren que la temàtica de l’obra es decanta cap al mainstream (no deuen conèixer la història que hi ha darrere de l’obra), però el nivell és espectacular.
Des d’un element com l’escenografia: no hi ha res com un decorat fet a consciència. És comprensible que els nous formats de teatre o musical busquin concentrar les mirades en els actors i en les seves interpretacions, reduint el material present sobre l’escenari a mínims insospitats, però en aquest cas (i en línia amb el comentari de les grans meques del teatre), la producció ens presenta una posada en escena giratòria, a la qual acompanyen grans decorats de posar i treure que ens submergeixen completament en cada escena que té lloc en aquells anys trenta. De la botiga, a la casa, i de la casa als carrers d’un Hollywood de somnis i malsons. Malgrat el desplegament, la facilitat amb què es canvia d’espai és fantàstica, cosa que em porta a pensar en la feina física, gairebé exhaustiva, que hi ha darrere dels més de 140 minuts d’interpretació.
El repartiment d’Ànima és un all stars del teatre musical català. Paula Malia, en el paper protagonista, mostra el seu carisma especial que l’acompanya a cada producció en què participa. Fins a Ànima, no havíem pogut presenciar el seu poder vocal, i només podem agrair als directors, Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Gara Roda, que prenguessin aquesta decisió, perquè és una actriu amb una energia especial indescriptible que volem veure de què és capaç en el futur.
Oriol Burés i Víctor G. Casademunt també participen a Ànima com a actors i, de nou, representen l’excel·lència del teatre musical en català. Casademunt té una veu excepcional que no deixa de sorprendre i, alhora, demostra que és un actor polifacètic amb escenes de comèdia molt ben portades; per això, és un dels actors que ha arribat a destacar en produccions de La Cubana. Burés és un perfil diferent, ja que, més enllà de com pugui ballar, cantar o actuar, omple el teatre amb la seva presència i la seva actitud. No és estrany, doncs, que hagi passat per grandíssimes produccions com El Rey León a Madrid.
I Diana Roig… ens falten paraules per elogiar-la, perquè obra rere obra no deixa de sorprendre amb la seva veu espectacularment nítida i afinada i, a més, amb una manera bondadosa fora de l’escenari que porta amb ella quan surt a escena, de manera que és impossible que el seu personatge desagradi.
Tot i que la història és previsible pel seu recorregut, amb una jove que es desfà per un somni truncat pels estereotips de l’època en una recerca inabastable per aconseguir formar part del gran ‘somni americà’, el final agredolç i just dona un toc rodó a la història. Més musical inicialment, amb una narrativa de poca paraula i molta melodia (que, per la seva qualitat, no deixa lloc a la queixa, només a l’observació), seguida d’un canvi narratiu cap al tram final de l’obra, en què la narració s’imposa per moments, deixant menys música, menys cant, però més història per tancar un cercle narratiu potser curt, però molt funcional.
Parlant de música, quan Ànima es va imposar com a obra inaugural de la temporada 24-25 del TNC, obrint el fossat de la Sala Gran, ja se’n parlava bé (i amb motiu) de la seva orquestració, i no serem nosaltres qui ens oblidem d’aquest element. Precisa, fins i tot diríem necessària, l’orquestració que dirigeix Gerard Alonso, al capdavant d’un equip de músics que acaba d’elevar la química del musical fins al seu màxim esplendor. Un esplendor que no seria possible si no comptés amb un vestuari a la mateixa altura. El mateix Walter, interpretat per Oriol Burés, acaba de posar la cirereta al pastís amb un disseny de vestuari acolorit, radiant, que en alguns moments recorda, tant per temàtica (la persecució del somni professional) com per espai (Los Angeles), la pel·lícula de terror favorita dels més romàntics, La La Land.
Així es va viure la gran estrena
El Teatre Tívoli es va omplir aquest dijous de referents catalans que donaven suport a Ànima, molts d’ells per segona vegada. Alguns, d’incògnit, no van trepitjar el photocall; d’altres ho van fer amb ganes i van deixar clar que Ànima és un nou referent cultural al país.
L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, veia Ànima per segona vegada. Va assegurar a la gran estrena al Tívoli que “és una obra excel·lent”. La recomana per tot el que comporta: des dels decorats fins a la música, passant per les cançons.
El participant d’OT 2025 Max Navarro va destacar les “propostes de produccions fetes a Catalunya i originals que aposten per un repertori nou”. Quan li vam preguntar si el veuríem a ell en un musical pròximament, va respondre: “Haureu d’estar atents”.
“És com un relleu de Dagoll Dagom? Podria ser. Tota la pedrera d’actors i actrius és meravellosa”, va afirmar l’actriu Júlia Bonjoch, a qui acostumem a veure sovint sobre els escenaris. Ella va tornar a remarcar la importància que Ànima sigui un musical de creació en català i tot l’esforç que hi ha hagut al darrere per fer-lo possible.
Andreu Buenafuente, al costat de Sílvia Abril, també va ser present a l’estrena. Ell, que ja l’havia vist, va comentar, orgullós de l’obra: “Tinc l’honor d’haver empès la funció a partir d’haver-lo vist al Nacional i estic molt content de veure com s’ha fet realitat”.
Ànima és, sens dubte, una de les obres més espectaculars de la temporada, així que davant del desconeixement de si tornarà una tercera, recomanem el musical a tots els amants del teatre (i no només nosaltres, ja que el fet que hagi guanyat nou premis Butaca, deu significar alguna cosa).
